25 de set. 2010

http://es.wikipedia.org/wiki/Moleskine





Bruno Galindo, en su libro: África para sociedades secretas, (ya mencionado en el blog) escribe sobre los cuadernos Moleskine. Los datos y la descripcion que hace són tan interesantes que las he transcrito literalmente.

Moleskine: Cuaderno de notas rectangular y de tapas negras con goma elástica que actúa como cierre de seguridad. Su versión reducida cabe en un bolsillo. Se presenta con las página cuadriculadas, ralladas o en blanco, y reserva, en su primera página, un recuadro para que su dueño ponga sus datos personales y la recompensa que estime en caso de pérdida. Se distingue de otros artículos de su género, además, por su história y su leyenda: fue el favorito de personalidades míticas en la história del arte y la cultura de los siglos XIX y XX tales como Van Gogh, Andre Breton, Henri Matisse, Louis Férdinand Céline o Ernest Hemingway. Son, por añadidura, parte de la iconografia de la cultura viajera. Dejó de fabricarse en el último tercio del siglo XX. Cuenta la leyenda al tener noticias de la quiebra de Moleskine, el escritor argentino residente en París Julio Cortázar, compro las últimas existencias. Si realmente fue así, debió dirigirse a un pequeño negocio familiar de Tours, ciudad lugar en la que se produjeron las ultimas libretas en 1986 (...)

Por qué la entrada sobre las Moleskine? Por dos razones, la primera porque han sido un agradable descubrimiento de este verano; gracias a ellas pude realizar los dibujos de Marruecos. Tambien he aprovechado para escanear otros dibujos de mi cuaderno de viajes Moleskine.
Aprovecho para informaros que el Foment de les Arts Decoratives http://www.fad.cat/está organizando una exposicion de Moleskine. Os adjunto el link de las bases. http://fad.cat/activities/view/164

17 de set. 2010

Problemes d'edició

L'entrada d'aquesta setmana està a sota de les entrades de fa dues setmanes. Es titula: Contra la paret

12 de set. 2010

El món és molt petit

El 22 Festival Internacional de Fotoperiodisme "Visa Pour l'Image" http://www.caborian.com/.../visa-pour-limage-22-festival-internacional-de-fotoperiodismo de Perpinyà és una cita imprescindible pels que ens agrada la fotografia periodística o simplement pels que ens apassiona la imatge compromesa.

Com cada any, aquest amb un format més auster, es converteix en un termòmetre de l'estat del món, ja que és un recull de fotografies publicades en tots els diaris del planeta. No cal ser gaire espavilat per veure que les coses no van bé i que els conflictes, en especial la guerra d'Irak i la ocupació Israelí de Gaza i Cisjordania i els eterns conflictes Africans segueixen sent una font de morts, dolor i gana.

Tot i així, aquest any hi ha una sèrie de fotografies que fan pujar l'ànim pel compromis dels fotògrafs. Les imatges de Gihan Tubben http://www.lightstalkers.org/gihan_tubbehsobre l'aïllament d'un nen malalt d'autisme; les reconfortants imatges de Matt McClin http://www.mattmcclainphoto.com/ on segueix el dia a dia d'un heroic cec que adopta a un nen cec; o l'impactant reportatge d'Andrea Star http://www.andreastarreese.com/ sobre els indigents de Nova York, fan pensar i fa veure (gràcies a la fotografia) que hi ha gent disposada a fer canviar les coses.

Nosaltres aquesta vegada hem dormit a Perpinyà; per la nit, a la televisió de l'habitació feien un reportatge sobre el desert de Sahara. Vaig agafar la meva càmara fotogràfica i vaig fer unes instantànies de la zona del món que més m'atrau. La qualitat del reportatge i la veu melosa del presentador va transportar-me a les zones àrides del desert. El dia després, els fantàstics paisatges de la tv els vaig tornar a veure en diferents reportatges de la mostra. Aquesta vegada carregats de confictes on el dolor sempre està present. No vaig poderme estar de pensar en la realitat televisiva de la nit i amb la contundent realitat de les fotografies. Totes són de l'Africa totes tenen la seva part de realitat.

Aquesta superposició de realitats també ha estat present en les fotografies de la Mostra. Han fet una menció especial a una imatge extreta d'un video de Youtube. En la fotografia es veu a la jove estudiant de Filosofia Neda Agha-Soltan morta i plena de sang en un carrer de Teheran. El primer premi ha estat per una instantània de Piero Marturzo. La fotografia guanyadora ha estat tractada amb programes digitals per donar-li més realisme. Youtube i el tractament d'imatges ja no són realitats externes, són medis nous per explicar la complexa realitat en la que vivim.

Per últim he fet "giño" amb una fotografia d'un cartell de tabac de la marca "La Gitane" http://www.elpais.com/articulo/economia/.../Gitanes/seran/.../Tes . Aquesta marca de cigarretes tan popular a France, era la que fumava George Orwell. No deixa de ser una broma pesada que ara, el president de frança deporti als gitanos. Sera perquè fumen massa?




Dues fotografies fetes directament del Tv


Fotografia dels conflictes racials a l'Africa exposada a la Mostra


Fotografia de Gihan Tubbeh sobre l'autisme



Imatge guanyadora de Pietro Marturzo



Fotografia extreta de Youtube on es veu, morta, a l'estudiant Irani Neda Agha-Soltan




Propaganda de la marca de tabac "La Gitane"