8 de des. 2015

Sus bibliotecas




Las bibliotecas privadas de Chinguetti, nada tienen que ver con las nuestras: diáfanas y ordenadas.  Las calles, que conducen a sus bibliotecas són laberínticas, las puertas parecen abrir la cueva de Alibaba… Luego aparecen largos pasillos y extraños habitáculos oscuros que conducen a un gran patio interior.  En el, la arena del desierto es el suelo y en uno de sus extremos hay una puerta corroida por el sol, el viento y los insectos. Esta endeble puerta abre el acceso a miles de manuscritos que dejan claro que por alli pasó algo que ahora es difícil de imaginar.








5 de des. 2015

"Caladeros" mauritans

Platja de Nuakchot 



A pocs quilometres de la capital de Mauritània, està el seu port pesquer. No hi han quasi infraestructures, nomes una petita "factoria" de construcció i reparació de Cayucos.

El moment especial d'aquest lloc es produeix a les 5 de la tarda; centenars de cayucos arriben carregats de peixos dels "caladeros" que es troben a poca distancia de la platja. 

La descarregada sol ser lenta, ja que es fa amb la ajuda de carros tirats per burros i no hi ha suficients per totes les barcasses.... per fer temps, les dones preparen el menjar del pescadors i els nens juguen en un vaixell semi ensorrat. Tot plegat "pura vida"....








 

29 de nov. 2015

Dona sortint...


Nou dibuix de la sèrie "les biblioteques perdudes de Chinguetti". En aquest cas és una dona que sortia d'una casa....seria massa fàcil fer paral·lelismes entre la sortida i el recorregut que ha de fer la societat mauritana per donar llum a la dona. Però es cert que les dones, vaig tenir la sensació, tenen un paper massa relegat i crec que totes les raons no cal buscar-les en l'Islam, sinò en què es una societat pobra i desequilibrada.

1 de nov. 2015

La mujeres mauritanas

Mujeres mauritanas en la playa de Nouakchott

Las visitas esporádicas o largas a un pais nos pueden dar un visión general, pero si queremos opinar sobre temas concretos o polémicos tendremos que hacerlo con precaución. El dibujo de esta entrada són tres mujeres mauritanas en la playa de su capital, en concreto, en la llegada de los "cayucos" de pesca. 

Durante todo el último viaje a Mauritania vi un contraste entre el papel que la mujeres ejercen en el mundo laboral o familar y la invisibilidad que ellas parecen aceptar. Las ves ejerciendo su trabajo en los aeropuertos, en los bancos o vendiendo, pero no puedes darles la mano o no te miran quando te diriges a ellas.

Está claro que en paises como Mauritania, hay muchas cosas que no entendemos.

 

25 d’oct. 2015

Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que hacerlas

  
Manuscrits de Chinguetti (Mauritània)

Les dites són el recurs per donar transcendència als textos i si van a acompanyades d'un autor reconegut la seva funció és doble.... "Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas"  es d'Antonio Machado, em va de "perles" per explicar aquest dibuix inspirat en els manuscrits de les "biblioteques privades de Chinguetti". 

L'interes que està despertant la cal·ligrafia és evident, el propi diari El Pais va dedicar-li un llarg article. Crec que cal recuperar el gust per les coses personals i ben fetes...per allunyar-nos del "producte perfecte" i recuperar l'empremta humana. Amb aquesta idea, he realitzat aquest dibuix,  que ha estat un exercici personal de mirar i voler entendre la cal·ligrafia àrab...

18 d’oct. 2015

Imatges del taller el divendres al matí













7 d’oct. 2015

Llibres de Chinguetti (Mauritania)


Últim dibuix d'un bibliotecari de Chinguetti consultant els manuscrits que custodia.





27 de set. 2015

Mirar amb ulls de nens i nenes

 Nens del Sàhara jugant amb construccions mòbils.

Veure jugar als nens i nenes és una constant de qualsevol lloc del mon. Fent  cops de pilota, a "fet i amagar", saltant a la corda, són alguns d'aquests jocs. Una mica més elaborats són els jocs imaginaris que requereixen construccions més o menys complexes que ajunten dos fets fantàstics. Per una banda capacitat per construir objectes i per altra, capacitat de situar-los en espais imaginaris. Aquestes dues habilitats són l'enveja sana de qualsevol artista.


Nens senegalesos jugant amb vaixells de llautó

13 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confús



Un projecte més de la sèrie mobiliari.... Seguim veient l'arribada dels nostres amics exiliats i tinc por de què perdem la capacitat d'indignació per les causes que provoquen tanta desgracia. Aquesta sèrie de projectes van ser realitzats des del "cabreig" de veure que els indigents semblaven invisibles.

10 de set. 2015

Las bibliotecas privadas de Chinguetti


Una entrega más de un dibujo y una série de fotografías de una de las seis bibliotecas privadas de Chinguetti (Mauritania) que visité. 





9 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confús



Aquí tenim el tercer projecte. Aquest va ser un dels que més em va agradar de pensar i construir. Les tanques les podran fer més llargues i més altes, però l'enginy i la necessitat podrà amb elles....

8 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confus



7 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confus

Fa uns anys vaig fer uns projectes sobre mobiliari urbà adaptat per indigents i emigrants que viuen als carrers de la ciutat. Els projectes tenen la intenció de fer visible els "invisibles". Ara amb la situació que estan patint els refugiats que arriben pel nord d'europa he recuperat aquelles idees....

5 de set. 2015

¡Mira que "bubú" mas chulo!



 

Dibujo realizado en la puerta de una bibliotecas privades de Chinguetti (Mauritánia)
  
Hay quien las llama  "bubus" otros las conocen como "boubous", y para nosotros es lo mas parecido a una túnica. Buena parte del Africa Occidental las utiliza con variantes de diseño y color. Pero una de las mas singulares són las que llevan los Mauritanos (hombres). Son de grandes dimensiones porque han de cubrir del cuello a los pies. Tienen unas grandes mangas que casi desaparecen en medio de los pliegues. En la parte posterior, en el lado derecho, hay un curioso gran bolsillo. Alrededor de él, suelen aparecer bordados en oro. Los lados estan abiertos y dejan ver una camisa blanca y unos pantalones bombachos sujetados con un cinturón, del que uno de sus extremos llega casi arrastrando por el suelo. Es una prenda extraña, pero proteje bien del sol, del calor y de unos vientos cargados de arena del Sáhara.

Para los viajeros es un misterio la dignidad de como la llevan y la capacidad de mantenerla limpia en un país que no se caracteriza por su limpieza... También quedas maravillado de las cosas que pueden caber en el bolsillo, que parece no tener fin.  

El dibujo está realizado, como no, en Chinguetti. Es en una de las seis Bibliotecas  privadas de la ciudad. Su responsable está a la altura del lugar y te hace sentir el compromiso que tiene entre manos que es preservar de los calores, de las termitas y de los locos , a los libros que hicieron grandiosa la cultura árabe.
  
 Sello Mauritano del año 1970




25 d’ag. 2015

hivernacles de l'Egido


Els hivernacles són un simbol de l'àstucia en condicions dificils. A sota d'ells t'imagines un espai verd idílic… això és cert, però tambe poden ser una coberta que no deixi veure el què està passant a sota.
Tenia interés en visitar la zona "El Ejido" i dibuixar els seus hivernacles. Les expectatives van ser superades per la realitat…es impresionant estèticament, però no deixo de pensar en les seves repercusions ecològiques i encara més important, les condicions de treball de molts dels seus treballadors , la majoria immigrans.