31 de gen. 2016

El tren més llarg del món




Veure avançar en mig del desert un tren amb desenes de vagons carregats de mineral de ferro, d’una llargada de tres quilòmetres i produïnt un soroll aclaparant no pot passar desapersegut. Aquest monstre en forma de tren és el més llarg i lent del món, però a part del mineral, ell sol mou el 30% de l'economia de Mauritània.
Aquesta línia s’obre camí entre les fronteres geogràfiques de Mauritània, el Marroc i la zona controlada pel Front Polisari. Segurament és l’única frontera física que pot sobreviure en una zona de dunes apàtrides , on els seus habitans se'ls coneix com “Fills dels núvols”
La companyia ferroviària Societat Nacional Industrial i Minera (SNIM) és l’encarregada de traslladar els milers de tones de ferro de les mines a cel obert de Zouérat, població endinsada 900 quilòmetres en el desert del Sàhara, al port de Nouadhibou, la ciutat més industrial de Mauritània, encarregada d’exportar la totalitat d’aquest mineral a la Xina.
Però aquest recorregut és molt més que una xarxa industrial. Entre les dues ciutats no hi ha carreteres, per aquesta raó el tren disposa de dos vagons condicionats pel transport de persones , insuficients per les necessitats de la població. Aquest fet fa que en els 200 vagons carregats de ferro s’instal·lin centeners de polissons mauritans i saharauís carretegant infinitat de paquets; aquest viatge s’allarga durant 18 hores.
Només al sortir de Nouadhibo el tren s’endinsa en mig de milers i milers de dunes recalfades que sequen la gola i l’ànima; però quan creus que estàs en la fi del món,  l’amabilitat dels Mauritans i l’impressionant monòlit de Ben Amera, el tercer més gran del món, et retornen la confiança  què la vida és possible fins i tot en mig del desert.




24 de gen. 2016

El gran mercat sobre una ciutat reseca

Mauritana i senegaleses venen en el gran mercat

Nuakchot, la capital de Mauritània és una ciutat difícil. És caòtica, calorosa i sense quasi història, ja que la seva constitució és molt recent. Però tota ella és, una muntanya de petxines (literal), de petites perles (literari) que cal anar descubrint. Una és el seu gran mercat, situat entre dos grans carrers on la venda i contra venda crea una ciutat dins de l'altra. L'estètica i les normes del mercat són més obertes que les de la resta del país, una República Islàmica. El més visible, invisible en la resta del país, són las dones, actives en la presentació i venda dels productes.



17 de gen. 2016

El flaquer del desert

Flaquer de la ciutat de Chinguetti (Mauritania)

Els colors torrats de la crosta de pa fan un excel·lent "marinatge" estètic amb els colors del desert. L'infinit  dels sienes, resultat de la crema de l'ordi i el blat sembla entrelligar-se bé amb els diversos matisos grocs de la sorra del desert. La màgia dels dos és que, després de tanta flama i de tant calor els colors resultants no siguin el negre del carbó, sinó un color de llum.

12 de gen. 2016

Quadern de viatge del Marroc